Un projecte d'escola
El Bosquet, un projecte permacultural
Només cal que pregunteu a un alumne o exalumne del Thau pel Bosquet per veure com se'ls il·lumina la cara d'il·lusió i emoció al recordar aquelles primeres vegades en què hi van pujar amb les tutores d'infantil... Tota una aventura pujar fins allà dalt!
No obstant, no hem de quedar-nos al passat i hem d'obrir els ulls al present per poder imaginar un futur millor. Així que avui ens fem la següent pregunta: és realment un bosc el Bosquet? Aquest espai té un gran potencial i és l'oportunitat de provar que un món millor és possible. Si som capaços i capaces de millorar el Bosquet en el temps que siguem a l'escola, d'aquí a uns anys mirarem enrere i el record no serà només d'emoció, sinó d'orgull per la nostra contribució amb l'escola i el medi ambient.
El Bosquet és un espai ideal per dur-hi a terme un projecte permacultural, ja que es tracta d'un centre educatiu en un context urbà, cosa que fa que sigui tot un repte. El curs 2023-2024, en Pol Gelpí, coordinador del projecte Fent Verd en aquell moment, es va apuntar al curs de disseny en permacultura a Les Acàcies de Castelldefels i, juntament amb dues membres més del curs, l'Alejandra i la Julia, van dur a terme tot el procés necessari per realitzar un disseny permacultural de l'espai.
L'objectiu principal d'aquest projecte és el de presentar una proposta prou engrescadora perquè tothom se'l faci seu, mestres i alumnes, i es senti part activa participant de la regeneració i la cura de l'espai.
Som-hi!
Context
El Bosquet està situat just al punt on conflueixen dos ecosistemes totalment diferents: l'urbà de la ciutat de Barcelona i el natural del Parc Natural de Collserola.
Dins l'escola, es troba a la part més alta, a tocar de la muntanya. És a dir que s'ha de pujar un bon tros fins arribar a dalt de tot. És un espai natural amb presència d'arbres que, malauradament, ha patit bastant els darrers anys a causa de diversos factors, essent el més clar, la sequera.
Entrevistes
Abans de començar a observar, analitzar o dissenyar cap proposta, s'havia d'escoltar a les persones involucrades, que en aquest cas eren tant mestres i professores, com alumnes. Així que es va passar un breu qüestionari a tot el personal docent d'infantil, primària i secundària, i es va demanar a l'equip de voluntaris i voluntàries de 5è del projecte Fent Verd que dibuixessin com s'imaginaven que hauria de ser el Bosquet. Amb tota la informació recollida, es va redactar una visió i una missió per al projecte. Aquest, però, és un projecte sense fi, ja que l'objectiu és el propi camí.
Visió: un petit bosc mediterrani ple de vida, natural, cuidat i tranquil, amb diversitat d'espais i que motivi a pujar a alumnes i personal docent.
Missió: Crear un espai perquè els alumnes aprenguin valors relacionats amb el respecte a la natura i recuperar el vincle mitjançant el procés de regeneració de l'espai.
Observació
Tot projecte permacultural comença amb l'observació. Primer es va observar l'espai en general per tenir-ne una primera impressió.
Llavors, es va començar a recollir dades del sòl, principalment argilós, i es va veure que estava compactat a la zona de la plana, erosionat a la pendent i tenia una clara falta de matèria orgànica en general. A més, en dies de pluja es va poder observar en quines zones s'hi acumulava més l'aigua i per on corria i sortia de l'espai. Després es va veure que el pendent podia dividir-se en tres zones segons el seu nivell d'erosió, que va de més a menys des de l'entrada de l'espai. També es va fer un estudi en exhaustiu de totes les plantes presents i un llistat de les pròpies de clima mediterrani que no hi eren. Finalment, es va fer un cop d'ull a l'estat de les estructures existents.
Col·laboració amb el CREAF
En paral·lel amb aquest projecte, des del projecte Fent Verd, es va començar una col·laboració amb el CREAF on dos alumnes de secundària realitzen un estudi de l'estat inicial de la biodiversitat de l'espai en relació també a les espècies autòctones que hi ha del clima mediterrani. Tot això, amb la intenció de proposar un llistat d'arbres i arbustos autòctons que s'hi podrien plantar per, així, poder guiar des d'un inici la regeneració de l'espai amb espècies resilients per generar un veritable bosc mediterrani.
Anàlisi
Aquest projecte, a més de la feina científica del nostre alumnat, ve d'un treball rigorós dut a terme per un equip de 3 persones dins el curs de disseny en permacultura. Aquest equip està format pel coordinador de Fent Verd, Pol Gelpí, qui va fer el curs, i dues companyes més, l'Ale i la Julia. Junts van recopilar tota la informació necessària pel que fa a sectors energètics, estat del sòl, pluviometria, insolació, microclimes i espècies existents entre d'altres aspectes rellevants. Tota aquesta feina es va plasmar en uns mapes base que van servir de punt de partida per poder prendre decisions de quines propostes serien més adients per determinats espais dins el Bosquet i quines no.
Proposta de disseny
Seguint amb el mètode de disseny en permacultura, la proposta està dividida en zones. El número de cada zona equival a l'ús que se li dona, essent el major el que menys concorregut estaria. Per tant, la proposta comença amb una zona 0, zona de calma i de reunió, on els alumnes i mestres poden seure i dur a terme activitats. La zona 1 seria l'esplanada, zona de joc lliure, on els infants poden córrer lliurement. La zona 2 estaria dividida en dues de les tres parts de la pendent. Una seria de pujada guiada, la zona d'observació, amb un camí entre la vegetació acabant a la part superior on s'hi poden veure vistes privilegiades de la ciutat. L'altre seria la zona aventura, més aviat de joc on s'hi podria pujar i baixar amb relativa llibertat, sempre respectant-ne la vegetació. Per últim, la zona 3-4 seria on es duria a terme el projecte de regeneració que s'explica al següent apartat.
Regeneració
Per regenerar un espai, és primordial gestionar-ne l'aigua. En un espai on no hi ha reg, l'aigua prové de la pluja. Per això, es proposa cavar unes franges d'infiltració a la zona 3-4 de la pendent, seguint el mètode dels "swales". En aquestes franges és on s'hi acumularia matèria orgànica per millorar la fertilitat del sòl i on l'aigua frenaria per infiltrar-se en comptes de seguir pendent avall erosionant encara més la superfície d'aquesta. Duent a terme aquestes intervencions, s'aconsegueix que la vegetació plantada a la part inferior de la franja tingui un reservori d'humitat sota la capa de matèria orgànica i s'hi vagi creant hummus, un element imprescindible en el terra de bosc. Això és un dels objectius principals d'aquest projecte: crear terra de bosc. Perquè un espai no pot esdevenir un bosc fins que no disposi d'un sòl que el pugui sostenir.
Implementació
La proposta conté un llistat d'intervencions que es poden anar fent, començant per les més assequibles i productives, com ara pujar-hi matèria orgànica com poden ser fulles, branques i d'altres elements típics del sotabosc. També s'hi poden llençar bombes de llavors anomenades "nendo dango", que són boles d'argil·la plenes de llavors, en aquest cas de plantes autòctones recollides de manera respectuosa amb l'ecosistema del qual provenen. També es poden anar cavant franges per començar a infiltrar l'aigua de la pluja que ens caigui del cel, així com l'activació i instal·lació d'una font que faci circular l'aigua sobrant per una altra franja a mode de reg esporàdic cada cop que algú hi vagi a beure. Totes aquestes intervencions segueixen la idea d'intentar deixar l'espai millor de com l'hem trobat cada vegada que algú hi puja.
Camí cap al futur
Aquest és un projecte sense fi, ja que el propi camí és l'essència del projecte. La natura està en canvi i evolució constant, és a dir, que aquest projecte també ho ha d'estar i estar obert a noves propostes i iniciatives provinents de qualsevol de les etapes i àrees de l'Escola Thau.
